Temàtiques
Recursos
Subscripció al Butlletí
Campanyes
"Falles sense tortura"
Descarrega't el llibre.
Prou becerrades!
Iniciativa Animalista
El bloc d'Iniciativa.
Actualitat
Experimentació
La investigació animal és l'ús d'animals no humans en experiments científics. Es
calcula que cada any s'utilitzen entre 50 i 100 milions d'animals vertebrats (des de peixos zebra fins a primats no humans). Tot i que s'utilitzen nombres molt més grans d'invertebrats i que l'ús de mosques i cucs com a organismes model és molt important, els experiments sobre invertebrats pràcticament no estan regulats i no se'ls inclou en les estadístiques. La majoria d'animals són sacrificats després de fer-los servir en un experiment. L'origen dels animals de laboratori varia entre països i espècies; mentre que la majoria d'animals són criats expressament, d'altres poden ser capturats de la natura o subministrats per venedors que els obtenen de subhastes en refugis.
"A tota màquina!". Per Jesús Frare
A tota màquina! Animals fabricats.
Descarrega l'article amb imatges ací.
A partir d’Els gens que mengem, de Daniel Ramón (1997, Alzira, Bromera-PUV).
L’objectiu no és produir vaques tan grans com elefants, un malentès que continua en l’actualitat, sinó introduir trets específics d’interès econòmic en els animals de granja.
J. Van Brunt.
El 1982, la revista Nature publicà la fotografia d’un ratolí que duplicava la mida dels de la seua espècie. Al laboratori, se li havia introduït diverses còpies del gen que codifica l’hormona del creixement dels animals humans. Era un nou paradigma científic: els humans podem modificar els animals genèticament[1].
Anys després que s’aconseguiren vegetals transgènics, arribava el torn dels animals. La tècnica és molt més complicada: la microinjecció consisteix en la fecundació in vitro, amb el DNA exogen, d’oòcits[2] visualitzats per centrifugació a baixa velocitat o amb colorants específics, que s’implanten a femelles. Quan es supera la fase d’experiments, aquestes esclaves gesten animals fets a mida dels humans.
"Històries d'humans i rates. El be de la ciència". Per Jesús Frare
Històries d’humans i rates. El be de la ciència
Descarrega l'article amb imatges ací.
Centre d’operacions Guangdong, 1943. Quartell general de la Unitat Nami, l’Esquadró 8604. Cadascú des de les seues gàbies; un presoner xinés i una rata sense pàtria es miren fit a fit, lamentant la seua sort. Un calfred els gela l’esquena, quan senten passos. Qui serà el proper?
Poc després, els vells aliats contra la barbàrie iniciaren altra guerra. No sempre retronaren les armes, però les víctimes s’amuntegaven. Curses i mes curses per a ser primers i mostrar-se millors. Lluites inacabables per a reclamar la superioritat d’uns sobre els altres, sense importar qui quedava darrere. La Guerra Freda. Un dels camps de batalla fou la ciència. La medicina.
Vladimir Demikhov i Robert J. White són dos noms que destaquen en la carrera dels transplantaments d’òrgans. El seu objectiu: aconseguir el primer trasplantament de cap. Als anys 1950, unes imatges revolucionaren el món científic: Demikhov passejava un gos amb dos caps que era, en realitat, un “monstre” creat al quiròfan per ell i el seu equip. Es tractava d’un gran gos al que se li havia unit, pel coll, el tors i el cap d’un xicotet cadell. Un paradigma científic: la demostració fefaent que es podia trasplantar qualsevol òrgan vital, fins i tot el cap.
