Temàtiques
Recursos
Subscripció al Butlletí
Campanyes
"Falles sense tortura"
Descarrega't el llibre.
Prou becerrades!
Iniciativa Animalista
El bloc d'Iniciativa.
Actualitat
Ecologisme
Entren dins el camp de l'ecologia l'estudi de les poblacions de plantes i animals, 
de les comunitats de plantes i animals i dels ecosistemes. Un ecosistema representa la xarxa de relacions entre els organismes a diferents nivells d'organització. Els ecòlegs s'interessen per qualsevol forma de biodiversitat, des del paper dels bacteris en el reciclatge dels nutrients als efectes de la selva tropical en la dinàmica de l'atmosfera terrestre. La disciplina de l'ecologia va emergir de les ciències naturals durant el segle XIX. L'ecologia no és sinònim de medi ambient o d'ecologisme, i també es diferencia de les ciències ambientals. L'ecologia també està estretament relacionada amb disciplines com la fisiologia, l'evolució, la genètica i l'etologia
Danys ambientals causats pels incendis de Cortes de Pallars i Andilla
Amb les persones, els altres animals i la natura
D’aquesta reunió han eixit dues primeres iniciatives:
* La constitució d’una plataforma de persones i entitats afectades en defensa del món rural i del medi natural,
* i la convocatòria d’una manifestació a València, que tindrà lloc el divendres, 27 de juliol.
Política 103, article de Jesús Frare sobre els incendis que assolen el País Valencià
Els resultats parlen per nosaltres. Cap any hem estat ni tan sols a prop de les 10.000 hectàrees cremades, que serien un desastre ecològic.
Serafín Castellano en resposta a Lluís Torró. 23 de maig de 2012, 35 dies abans que començaren els incendis que han cremat més de 50.000 hectàrees al País Valencià.
El vent s’ha emportat el vel de fum que ha cobert el sol durant tres dies. Una trista llum taronja ha acompanyat la lenta caiguda de les cendres que portava el vent de ponent. Els incendis han assolat la terra i han destruït milers d’hectàrees de bosc, i l’especulació que només ens porta cap a la destrucció i la fallida econòmica ja es frega les mans1.
Per la vida i la natura
Hui, els incendis que assolen la nostra terra ja han destruït més de 50.000 hectàrees de natura. Volem mostrar la nostra solidaritat amb els milers de persones que pateixen més directament aquest gran desastre ecològic, que són a tocar del foc. S’afegeix a la nostra tristesa pels centenars de milers d’animals que han mort i moriran durant l’incendi i els que es quedaran sense cap recurs, sense cap possibilitat de sobreviure al mig del que havia estat la seua llar. Per totes les plantes que els havien donat aliment i caliu.
Mowgli i els neandertals front l’ecobiologia.
Descarrega l'article amb imatges.
Durant les últimes setmanes han sorgit diverses qüestions sobre la relació entre la natura i els animals que l’habiten. I, també, entre les persones que defensen que una cosa està per damunt de l’altra. Animalisme i ecologisme, l’un front a l’altre.
La setmana passada saltava una nova alarma: perilla la puresa del llop ibèric, sinècdoque que es tradueix en uns 2.000 individus que queden a la Península Ibèrica, arraconats i aïllats després de patir segles i segles de persecució i extermini (un extermini que, a més, encara dura, ja que s’aplica a discreció per administracions com la de Castella i Lleó). És la conclusió del més gran estudi científic sobre el tema1 fet amb una mostra de 208 cadàvers, entre els que s’han trobat 8 híbrids, tots per l’àrea nord de distribució de l’espècie (Galícia, Astúries, Minho i Salamanca).
Prou de parany i d'enfilat!
Prou de parany i d’enfilat! Jesús Frare.
La principal font d’informació d’aquest article han estat els informes sobre la caça del parany1 elaborats per GER2-Ecologistes en acció publicats a Internatura3. Aquests informes són la font, també, de totes les fotos.
El parany i l’enfilat són antics mètodes de caça d’ocells que maten a tort i a dret, sobretot xicotetes aus de pas esgotades per la migració de tardor des del nord d’Europa cap a les ribes del Mediterrani. Abans, els seus caçadors eren gent que volia aprofitar qualsevol opció per a esquivar la fam, que sempre amenaçava en forma de males collites (sobre tot, al secà). Per això, el destí d’aquests animals sempre ha estat la cassola.
El parany és una trampa camuflada als arbres que funciona mitjançant les perxes, uns llistons que tenen clavades les mortíferes vares impregnades amb la lliga. Les aus són capturades quan entren en contacte amb aquesta substància adherent, al vol o en aturar-se als llistons. L’enfilat sembla més una forma de pesca: es fa amb grans xarxes (al voltant dels 2 metres d’alt per 8 de llarg) que es situen estratègicament per a capturar qualsevol au que s’enrede amb elles.
Profit. La caça a l’Albufera de València.
Profit. La caça a l’Albufera de València. Per Jesús Frare
Ací pots trobar l'article amb imatges.
A la tardor, les aus aquàtiques migratòries arriben a l’Albufera de València. Milers d’individus, de més de 20 espècies diferents, nien i crien a la zona del llac i a les terres del seu voltant. I, com cada any, més de 6.000 caçadors les estan esperant.
La caça es desenvolupa als vedats que s’estenen pels camps d’arrós on, en acabar la collita, es permeten fins a 40 jornades (dissabtes, diumenges i festius, de sol a sol). A més, hi ha tres zones de espais1 del parc qualificades com a reserves cinegètiques, on es fan les tradicionals tirades: 8 dies ininterromputs de caça. S’han de sumar les càbiles, 6 dies en què qualsevol caçador amb llicència pot caçar a totes aquestes terres (en el cas dels vedats, estan incloses en el total de 40 jornades)2.
"Invasores". Per Jesús Frare
Invasores.
Descarrega l'article amb imatges.
Diuen que és la ciutat fantasma de Prípiat, molt a prop de Txernòbil. Els humans envaïren l’espai que ocupa des del 1970 fins el 1986. Era la llar del personal que treballava a la central nuclear i les seues famílies fins que l’abandonaren, a causa de l'accident del reactor 4. Realment, no és una terra fantasma. Altres invasors, animals i vegetals, han trobat el seu paradís sense humans i han convertit l’ampla zona d’evacuació en un esclat de vida[1]. Un paradís sota l’aixopluc radioactiu on tothom és invasor, concepte humà que sempre parla dels altres. A Prípiat, els llops corren pels carrers plens de plantes i arbres.
A fora de Txernòbil, els llops sempre poden ser una molèstia i/o un negoci, sempre pot ser una espècie d’interès cinegètic[2]. A fora de Txernòbil, és impossible ser d’una espècie invasora i sobreviure. Qualsevol planta que no siga conreu i qualsevol animal que no siga esclau pot ser acusat d’invasió. Qualsevol individu d’una espècie alòctona pot ser acusat de fer perillar la biodiversitat i els ecosistemes. Qualsevol animal o planta que ja no tinga depredadors naturals pot ser eliminat per a defensar l’equilibri natural.
"Responsabilitat". Per Jesús Frare
"Responsabilitat"
Descarrega l'article amb imatges.
Thomas Austin aconseguí prosperar a Austràlia. Era l’amo de Barwon Park, un ranxo ramader de més d’11.000 hectàrees a Winchelsea, i membre de l’Associació d’aclimatació de Victòria. Era Austràlia, però, allò que s’havia d’aclimatar a la societat colona, no a l’inrevés. El nadal de 1859, el vaixell Ligthning arribà a Melbourne amb una comanda del senyor Austin: 72 perdius, 5 llebres i 24 conills. Havia tingut la genial idea d’introduir especies salvatges europees per a poder recrear la caça de la seua Anglaterra natal. Per a mostrar els resultats, portava un registre: en 1866, pogué caçar 14.253 conills, uns 39 per dia. Entre 25 i 30 tones de carn de conill[1].
Aliment en abundància, clima propici i sense depredadors naturals. Els conills comença-ren a colonitzar Austràlia i deixaren de ser un “entreteniment cinegètic” per a convertir-se en un “greu problema”. El 1870 es mataren dos milions d’individus. A tirs, a pals… Però l’expansió continuava i la guerra acumulava derrotes; el 1950, la població total s’estimava en 600 milions. La estupidesa humana és la culpable de la major expansió d’una espècie mamífera que s’ha registrat fins ara.
Jornades de reflexió ecologista
1res JORNADES DE REFLEXIÓ ECOLOGISTA A VILALLONGA (LA SAFOR)
Al cau del llop, Vilallonga (C/Estació 16 baix)
DIVENDRES 17 i DISSABTE 18 de JULIOL
Div. 17.
A les 19hrs. PRESENTACIÓ DEL LLIBRE de Félix Rodrigo Mora
"NATURALEZA, RURALIDAD Y CIVILIZACIÓN"
A les 21hrs. Sopar per 3 Euros 100%Vegetarià
A les 22hrs. Pel.lícula, a elegir:
LA ESTRATEGIA DEL CARACOL
LA HITORIA DE JEFFREY LUERS
Diss. 18.
De 8:30 a 11:00 del matí, visita per les sendes perdudes del Marenys de Rafelcaïd. Visitarem l'hort ecològic de Cento.
(Ens vegem al cau del llop i d'allí sortim)
A les 12:00hrs tornem al cau del llop i farem un taller de sabó caser i natural
A les 14:00hrs Dinar per 3 euros 100%Vegetarià
A les 17:00hrs Taller de cosmètica natural per 3 euros
A les 19:00hrs Xerrada a càrrec de la Plataforma "Iniciativa Animalista" titulada "L'impacte ecològic de les dietes convencionals i l'alternativa vegana"
A les 21:00hrs Sopar per 3 euros 100% Vegetarià
A les 22:00hrs Projecció del documental "Tras el Pasamontañas"
Durant totes les jornades hi haurà montada una distribuïdora anticomercial amb llibres, revistes i fanzins sobre diverses temàtiques socials.
Organitza col.lectiu Llibertari La Contra de la Safor i L'associació cultural Correllops de Vilallonga
(
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
i
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
)
Ajuda'ns a difondre! El cartell que adjunte està en format dinA2, així, es pot reduïr sense problemes a A3 si fà falta.
I anima't a passar un cap de setmana amb nosaltres!
