A les fosques, uns llebrers amuntegats uns sobre els altres tenen un pal a la boca1.  És una forma més amb la que els maten: els tanquen a coves i els abandonen així.  Els deixen morir de fam i patiment, amb les mandíbules forçades pel pal que es clava al paladar i al sol de la boca, que no tornen a tancar mai. 

Fa temps, explicava a una companya de treball la tragèdia dels llebrers que utilitzen per a la caça.  Han de caçar conills i llebres amb la seua velocitat com a única arma, i molt sovint han de competir entre ells mentre els caçadors observen les seues evolucions.  La seua vida és un infern que no sol passar dels dos anys2, tancats en caus sense llum i menjant rossegons fins que ja no corren com els més joves.  Aleshores, en el millors dels casos, els abandonen a la seua sort fins que la fam o les rodes dels cotxes acaben amb ells.  Altres troben morts com la de foto, o són llançats a dins d’un pou, o moren als colgaderos que esperen als arbres per a que s’ofeguen a poc a poc, quan les potes del darrere, que descansen al terra, ja no aguanten més.  Diuen que un llebrer no val la bala que l’ha de matar.

Una pallissa [a dones sotmeses a prostitució forçada] és, una miqueta, com la doma d’un cavall… És a dir: pum pum… Per a que tu faces el que jo et dic. Antonio Bragado, Cap de la Brigada provincial d’estrangers i frontera de la Policia Nacional a Girona (2013).

Fort i noble, elegant i útil, obedient i dúctil. Els cavalls anaven sorgint entre les notícies del TN Migdia de TV3 del 26/02/2013¹: poc més d’una hora de durada i unes poques entrades per a entendre l’abast de l’especisme.

El lloc central correspon a un d’eixos adoctrinaments disfressats de periodisme. La “notícia” és, en realitat, un publireportatge patrocinat pels poders públics que subvencionen la indústria d’explotació animal. El format es repeteix, adaptat a les circumstàncies, cada vegada que esclata un escàndol alimentari, quasi sempre generat per aquesta indústria i, sovint, amb recomptes d’individus humans morts o malalts a causa d’una intoxicació o d’una infecció. Inclouen veus autoritzades² que s’encarreguen de tranquil·litzar la població amb una lloança a les bondats de la carn o el derivat de torn. En cap cas, és clar, s’ha de deixar de comprar el producte sospitós.

Les defensores dels Drets dels Animals tenim un bon motiu per alegrar-nos, ja que d'aquí a poques setmanes s'haurà aconseguit una de les nostres grans fites parcials perquè entrarà en vigor la llei que farà efectiva la prohibició de la importació i venda de productes cosmètics que incloguin, en la seva fórmula, ingredients testats en animals a tots els països de la UE.

Testar en productes significa que pseudocientifics tenen la llicència d'una corporació, institució o bé d'un estat per a torturar i matar de forma lenta i dolorosa a indefensos animals en programes i experiments mancats de tota ètica, fiabilitat o rigor científic. Res més.

Alegres, però no podem festejar-ho. La realitat és que lluny d'haver-se acabat aquesta tortura, l'experimentació continuarà, i ho farà perquè no és un fet exclusiu dins el món de la cosmètica europea o les ciències de la salut a nivell internacional, on de fet, resulta que només un 20% de les proves experimentals s'acaben fent en nom de la medicina, en haver-se mostrat aquesta ciència desfavorable als experiments amb animals per no tenir cap tipus de validesa en la nostra espècie. Cal saber que cinc animals per segon continuaran morint en laboratoris després d’haver suportat cruels i constants martiris en vida, víctimes d’aquests horribles experiments que realitza la indústria mèdica, veterinària, farmacèutica, agroalimentària, cosmètica, militar, química, d'armes, biològica, tabaquera, i institucions com universitats, escoles o instituts. Per tant, la UE només atendrà la prohibició d'un 10% de tota l'experimentació que es realitza arreu.

Així començava la cançó més famosa dels pallassos de la tele amb els que molta gent hem crescut, i que ara els seus descendents segueixen presentant-nos a grans i menuts. En aquells anys el circ era això pallassos, il·lusió i fantasia. Però uns anys més tard, quan llegim la publicitat dels espectacles de circ actuals, et cau l’ànima als peus quan veus la participació d’animals a la seua cartellera. Animals que, per descomptat, treballen de manera forçada, privats de llibertat i sotmesos a durs entrenaments amb utilització de violència per a que obeïsquen. Animals que han de fer actuacions ridícules i contra la seua natura i els seus instints, donat que ells no son actors ni actrius.

Un exemple de la publicitat que vos comente es del Circ Roma que anuncia números de lleons i tigres salvatges. Segur que estos animals criats en captivitat i privats del seu medi natural i de viure en la seua família i comunitat ben poc tenen ja de salvatges, per tant aquesta publicitat és enganyosa. Anuncien també a l’ós Kodaki, des de Rússia, que toca la trompeta, balla “el hula hop” i es seu en una cadira. Com tots i totes sabeu estes son activitats molt habituals en els óssos i segur que ho fan amb facilitat i sense intimidació.